Fundació Andreu Nin

Acte de presentació dels llibres: "Orwell a les terres d'Aragó" i "Sou Llegenda". 1910.02.23, Casa d'Aragó de Barcelona.

El passat 23 de febrer, a la Casa d'Aragó de Barcelona, va tenir lloc un acte de presentació dels llibres "Orwell a les terres d'Aragó" de Manuel Benito, a qui es va homenatjar després de la seva recent mort, i "Sou Llegenda", sobre les Brigades Internacionals, de Salvador Trallero. Ambdós llibres han estat recentment publicats per "Sariñena Editorial". A l'acte van intervenir, l'historiador Pepe Gutiérrez, el filóleg i expert en l'obra de Orwell Miquel Berga i l'editor Salvador Trallero.

2009 ha estat l'any en qué el Centre Aragon de Barcelona ha celebrat el seu centenari, encara que amb retard, volem com FAN i "Sariñena Editorial" felicitar-los per l'esdeveniment.

Sariñena Editorial está realitzant una interessant tasca divulgativa de la lluita en el Front d'Aragó, mitjançant una sèrie de llibres publicats amb molt d'afecte i cura, tant per parlar d'Orwell com de les Brigades Internacionals. El llibre de Manuel Benet i el de Salvador Trallero parlen d'aquells herois.

EN RECORD DE MANUEL BENITO

En aquest acte, la Fundació Andreu Nin vol homenatjar Manuel Benet, recentment mort després d'una llarga malaltia. Metge d'Osca, etnògraf, articulista, savi i generós. Membre del Cercle Republicá  d'Osca i gran coneixedor de la història, geografia i naturalesa d'aquesta província. Ha deixat dos manuscrits que seran publicats próximament per "Sariñena Editorial". La FAN havia col.laborat estretament amb Manolo, tant en un homenatge a les milícies del POUM en Tierz, com en les II Jornades de la FAN celebrades a la Serra de Alcubierre, on es troba emplaçada la Ruta Orwell i en les quals es va homenatjar a les milícies del POUM. En aquell trajecte per les trinxeres ens va guiar i ens va il.lustrar amb els seus sabers. En l'acte d'avui són presents alguns membres del Cercle Republicà d'Osca, que li homenatjaran a Osca el proper 14 d'abril, homenatge al qual s'adhereix la FAN. Trobarem a faltar a Manolo, ens faltaran les seves contribucions a les activitats de divulgació del llegat del POUM i de la lluita per la República, però ens queda la seva obra i el seu exemple, als quals rendim tribut i ens ajuden en la nostra tasca comuna.

EL FRACÀS SOCIAL DE LA II REPÚBLICA

La Guerra Civil és un dels esdeveniments más estudiats a nivell internacional. Una época en que la revolució era possible. Un temps coincident amb la consolidació de l'estalinisme i del feixisme. L'elit cultural, el millor del poble espanyol, estava al costat de la II República. El franquisme formava part de l'eix nazi-feixista. La II República será  qui representi els pobres, al poble. Tot i les cunetes, seguim lluitant per la veritat.

La II República va resultar transformadora fins 1933, any en que es va produir l'ascens de Hitler a Alemanya i el triomf de la CEDA a Espanya. Aquesta República "de treballadors de totes les classes" no estava complint les anhelades reformes i l'ascens feixista era una realitat. En aquestes circumstáncies, el moviment obrer girará  fortament cap a la revolució per aturar el feixisme i es en aquest context en el qual sorgirá  una força que s'oposará  a l'estalinisme, el POUM.

La República va confiar en els militars africanistes, que van conspirar contra ella per eradicar l'esperit revolucionari per tots els mitjans; "exterminant a la meitat d'Espanya si fes falta", en paraules de Mola, cap dels colpistes. La República va consentir, mirant a una altra banda, el finançament dels colpistes per part dels aristòcrates i del financer Joan March.

George Orwell A CATALUNYA I ARAGÓ

La figura de l'escriptor George Orwell serveix de trobada catalano-aragonés. L'experiència d'Orwell a la Guerra Civil passa per Barcelona i el front d'Aragó. Un acte com el d'avui renova l'interés de les terres d'Aragó sobre un dels seus más destacats visitants. En homenatge a Orwell, els assistents a aquest acte hauriem de reconeïxer-nos com una "colla de catalano-aragonesos". A Aragó, de majoria cenetista, amb una tradició de fortes vagues, el juliol de 1936 es va cometre un error irreversible, el cap de la CNT de Saragossa va confiar ingènuament en el colpista general Cabanellas, perque tots dos eren maxons. La história de la humanitat passa per Aragó. Durant la Guerra Civil, van visitar les seves terres personatges de la talla de George Orwell, lluitant al Front dins de les milícies del POUM. A Aragó, durant la revolució que es va produir a l'inici de la guerra, es van establir noves formes de propietat agrària, les col.lectivitzacions. Allà  va lluitar gent molt important, sense els quals ningú s'hauria assabentat de l'epopeia antifeixista. Orwell mateix podria haver mort al Front d'Aragó sense que s'hagués conegut que era un escriptor. Orwell relata en el seu llibre "Homenatge a Catalunya", la qualitat humana dels que lluitaven per la República i denuncia que els métodes estalinistes són injustificables. El seu pas per la Guerra Civil li canviará  personal, política i literàriament. A més d'haver sofert en el seu coll l'impacte d'una bala feixista, Orwell es posiciona respecte a la guerra des del seu propi compromís personal i la seva experiència viscuda. Antiimperialista precoç, després de ser policia britànic a Birmània i antifeixista precoç, com a voluntari a la Guerra Civil, a partir dels Fets de Maig de 1937 es convertirá  en un antiestalinista precoç. Relata les seves experiències en primera persona, com policia colonial en el seu llibre "Dies de Birmània", com vagabund a "Sense Blanca a París i Londres", com a socialista revolucionari en "El Camí­ de Wigan Pier" i per la seva experiència a la Guerra Civil , a "Homenatge a Catalunya", "revolta dels Granja" i "1984", considerada aquesta última l'obra más influent de tota la història.

"LA LLISTA DE Orwell"

El 1949 Orwell, vidu i molt malalt de tuberculosi, se sentia preocupat perqué el seu fill, Richard, que acabava d'adoptar, es quedés desemparat davant la seva próxima mort, succeída un any després. Va començar urgentment a buscar una nova esposa, que seria finalment Sonia Brownell, per tal d'aconseguir una mare per al seu fill que li pogués proporcionar una vida cómoda, gestionant adequadament els drets dels seus llibres, els quals acabarien reportant molts royalties.

En aquestes circumstàncies, Orwell va coneixer una funcionària del Foreign Office britànic, Celia Kirwan, que havia realitzat tasques de propaganda anticomunista i a qui per afalagar i així­ aconseguir, infructuosament, que es casés amb ell, en demanar-li aquesta una relació de noms d'intel·lectuals de qui Orwell pogués creure que no se'ls havia de contractar en el cas que anés a fer una campanya governamental contra l'URSS; li va lliurar una llista amb noms de intel.lectuals declarats pro-estalinistes.

Celia Kirwan va guardar la llista, la qual mai arribaria a transcendir ni comptar per a res en els plans d'intel·ligència britànics, fins que, molts anys després, la "Llista d'Orwell" apareixeria entre la documentació d'aquesta fosca funcionària. Els mitjans de comunicació orquestraron una campanya presumint que havia aparegut una "Llista" que inculpará a Orwell com un vulgar delator dels serveis secrets britànics. Un autor profundament revolucionari, com George Orwell, es convertia en la víctima propicia sobre la qual llançar tot tipus de calúmnies per generar dubtes sobre la seva integritat política com militant d'esquerres. Orwell, després de la seva intervenció en la guerra civil espanyola, es va reafirmar per sempre en la seva fe en el futur socialista de la humanitat, però sempre des d'una posició totalment contrària al sistema que Stalin havia construít i als seus mètodes. Així es produirá en un context histò²ric en qué l'esquerra europea havia caigut, per error, en mans de l'estalinisme i considerava la URSS com el primer estat obrer.

No obstant aixó, l'historiador britànic Andy Durgan precisa que poc abans que George Orwell morís, el Information Research Department (IRD), del govern britànic, va sol.licitar la seva col.laboració. Orwell, que tenia el costum de fer llistes de tot, els va lliurar una de persones que, des del seu punt de vista, no serien de fiar en la lluita contra el comunisme. "Va ser un greu error per part d'Orwell. Un error que va ser degut tant al seu anti-estalinisme radical com a les seves esperances en el nou govern laborista. Però, no vol dir que Orwell s'hagués convertit en un combatent más de la guerra freda ".

La "Llista" no tenia altra transcendència que la merament informativa sobre una sèrie de intel.lectuals obertament partidaris de Moscou, el contingut mai va ser utilitzat ni va tenir gran transcendència. Només pel fet d'haver estat atribuída a Orwell li inferir algun interés documental, ja que d'haver-confeccionat un altre, hauria passat inadvertida. Es tractaria d'una entremaliadura més d'aquell nen gran que seguia sent Eric Arthur Blair, l'escriptor conegut com George Orwell.

"SOU LLEGENDA", HOMENATGE A LES BRIGADES INTERNACIONALS

El llibre "Sou Llegenda" es gesta per l'admiració de l'autor, Salvador Trallero, cap a aquells joves idealistes que, sent "estrangers", van venir a Espanya a jugar-se la vida defensant la II República, de manera que formen part de la llegenda antifeixista. Per documentar-se, l'autor va anar al Centre d'Estudis i Documentació de les Brigades Internacionals (BBII) a Albacete, a l'Arxiu General Militar de Ávila i al Imperial War Museum de Londres, d'on ha obtingut fotografies inèdites, fins ara.

És un llibre molt visual. En ell es reflecteix la rebuda entusiasta de la població als brigadistes i el seu agraïment pel sacrifici realitzat, el procès d'adaptació a la realitat de "aquella maleïda guerra", en paraules de Manuel Benito, així­ com la desorganització i les rivalitats en el bàndol republicá .

El llibre comença amb els preparatius per la celebració de la "Olimpí­ada Popular de Barcelona. El 17 de juliol de 1936 es va realitzar l'assaig general de la cerimònia d'obertura, a la qual havien acudit més de dos mil atletes obrers de diferents països. Aquella mateixa nit es van escoltar a Barcelona els primers rumors de l'aixecament militar a l'África. Gairebé tot seguit alguns d'aquests esportistes es van posar a disposició de les organitzacions d'esquerra per combatre contra el feixisme, sent dels primers en prendre les armes i marxar cap al Front d'Aragó.

El PCF, pressionat per la Komintern (III Internacional), va organitzar el reclutament de les Brigades Internacionals com una força de xoc per lluitar contra Franco. La Komintern enviará  a Luigi Longo "Gallo", com a comissari polí­tic de les BBII, a oferir al govern republicá  la seva participació en la Guerra Civil. Posteriorment "Gallo", ja en la guerra, participará  activament en el control per part dels estalinistes de l'aparell militar republicá  i en la repressió dels revolucionaris del POUM, la CNT i l'esquerra socialista. El govern es va mostrar inicialment reticent a l'oferiment, de manera que suposava de reforçament de les posicions del PCE, encara que com la proposta resultava molt interessant des del punt de vista propagandístic, finalment va ser acceptada.

Els brigadistes más famosos van ser els de la Brigada Lincoln. Alguns eren veterans de la Primera Guerra Mundial. Es van concentrar inicialment a París, passant uns a Catalunya a través de Perpinyà , mentre que altres arribessin a Cartagena des de Marsella. En territori republicá  es van concentrar a Albacete, en la que seria la base de les BBII. L'elecció d'aquest emplaçament com a base militar radicava en la seva proximitat al mar, en concret al port de Cartagena, geogràficament era un terreny que permetia la realització³ de maniobres militars d'ensinistrament, així com, per estar ben comunicada amb els fronts de guerra i no tenir problemes de subministrament d'ormeigs i aliments, per ser aquesta una zona agrícola. Des d'allá  serien traslladats els brigadistes als diferents fronts, inicialment per nacionalitats.

La primera actuació de les BBII a la Guerra Civil es va produir en la defensa de Madrid, que estava a punt de ser presa per les tropes franquistes, combatent a les trinxeres de la Casa de Campo i de Ciutat Universitària. Aquesta actuació en la defensa de Madrid va ser molt airejada per la premsa internacional, la qual cosa va incrementar el prestigi de la República i va suposar una injecció de moral a la soferta població madrilenya. Els brigadistes van ser enviats als fronts más conflictius i perillosos, com a forces de xoc.

El 1937 les BBII es van reorganitzar i és quan más voluntaris van arribar a lluitar. En total van participar uns 35.000 brigadistes de 56 nacionalitats diferents. Els idiomes oficials eren el francés, l'alemany i s'aprenia també el catalá . Aquesta diversitat linguïstica generava molts problemes per la mala interpretació de les instruccions, el que donava lloc a equivocacions, a afegir als problemes organitzatius o de mal funcionament de l'armament.

Les BBII van arribar al Front d'Aragó per l'ofensiva contra Terol, participant al juny de 1937 a la batalla d'Osca. Malgrat les crítiques estalinistes per la suposada ineficàcia de les milícies que lluitaven al Front d'Osca, quan es van incorporar les BBII als combats, com a part de l'Exércit Popular de la República, tampoc van aconseguir prendre Osca. Així mateix van fracassar en l'intent de prendre Saragossa. A partir de 1937 havien deixat d'arribar estrangers, i cobertes les baixes de brigadistes per voluntaris espanyols.

Una de les batalles més dures, per les extremes condicions que els toco viure, en qué van intervenir les BBII, va ser la batalla de Terol, durant l'hivern 1937-1938, on es van arribar a assolir temperatures de fins a -20 C, amb la qual que havia problemes pel mal funcionament dels motors, les vitualles es congelaven i els combatents morien pel fred.

L'ofensiva franquista al Front d'Aragó, el 1938, va aconseguir la caiguda d'aquest, en anar arrasant la "Legion Condor" la defensa republicana. Va ser un altre desgraciat fita en la guerra moderna, en qué es va practicar per primera vegada el bombardeig aeri en cadena.

A mitjans de 1938, el govern republicá  en un intent desperado, va començar les gestions per retirar les BBII, pretenent així, ingènua i inútilment, que el Comité de No Intervenció pressionés a Franco perqué aquest, al seu torn, retirés les unitats militars alemanyes i italianes que li donaven suport. En el fragor de la sagnant i definitiva Batalla de l'Ebre, es va produir la retirada de les BBII de la Guerra Civil. Com a acte de comiat es va celebrar a Barcelona un commovedor i multitudinari homenatge als brigadistes, que van desfilar davant d'un poble al que havien vingut a defensar i a morir per ell. Com gratitud, es durien la promesa de la desesperada població civil de no oblidar mai aquella solidària gesta.

Tot i haver estat evacuats, alguns brigadistes es reincorporaria la lluita contra Franco en la seva ofensiva contra Catalunya. Molts no van poder tornar als seus països d'origen, per la seva militància política o per haver estat represaliats i inclosos en llistes negres per la seva allistament a les BBII. Dels brigadistes que van lluitar a la Guerra Civil, gairebé el 40% van morir en la contesa, quedant un altre 40% mutilats de per vida. Després de l'evacuació³, primer es van concentrar a França, on, després de l'esclat de la 2ª Guerra Mundial, tornarien a empunyar les armes contra el feixisme.

Pello Erdoziain.