Fundació Andreu Nin

Acte de presentació de la Fundació Andreu Nin i de presentació dels libros:"Andreu Nin, texts de pedagogia i literatura" i "ANDREU NIN. Una vida al servei de la classe obrera".
24.04.09, Centri Civic "La Geltrú". Vilanova i la Geltrú.

Acte de presentació del llibre "ANDREU NIN. Una vida al servei de la classe obrera". 29.04.09, Palau de la Virreina. Barcelona

El passat 24 d'abril, en el Centre Civic "La Geltrú", de Vilanova i la Geltrú, va tenir lloc un acte de presentació de la FAN i dels llibres de Pelai Pagès, recentment editats: "Andreu Nin, texts de pedagogia i literatura" i "ANDREU NIN. Una vida al servei de la classe obrera". Sent l'autor un dels ponents, a més de Pepe Gutiérrez i Ernest Benito.

Així mateix, el 28.04.09, en el Palau de la Virreina de Barcelona, va tenir lloc la presentació del llibre de Pelai Pagès, "ANDREU NIN. Una vida al servei de la classe obrera". Participant com|com a ponents, a més de l'autor; Andy Durgan i un representant de l'Editorial "Laertes".

1. L'HONOR DEL POUM.

El POUM no és només el partit d'Andreu Nin. Malgrat la seva escassa implantació; a Catalunya i poc més, els seus militants eren fermament compromesos amb la idea del socialisme revolucionari. El POUM, per les circumstàncies que li va tocar viure, el lògic hagués estat que s'hagués acabat desintegrant com partit, tanmateix això no es va produir perquè en el POUM van confluir una sèrie de militants excepcionals, que tenien total confiança en el seu partit. Això es verifica especialment en el propi Procés contra el POUM; celebrat en circumstàncies dramàtiques i en les que malgrat la clandestinitat que sofrien aquells militants, no van deixar de lluitar i donar la cara pels seus companys represaliados. Els membres del POUM, han estat qualificar-los com els "Càtars del segle XX". Víctimes d'una sorprenent doble persecució; per part de la II República i el comunisme "oficial", i per la dictadura franquista.

Andreu Nin no és l'únic, però és un símbol evident del qual és possible canviar les coses i aquest canvi sol pot realitzar-se de manera revolucionària. Se sap avui en dia amb tota certesa qui el va assassinar. La resistència d'Andreu Nin a les tortures sofertes va ser deguda a la seva profunda creença en la força de les seves idees fins a les últimes conseqüències. Nin és l'exemple de la lluita per la posada en pràctica d'allò en la qual cosa es creï i aquesta convicció li permetria suportar tots els sofriments fins a acabar amb la seva vida; la persecució estalinista, les calúmnies, les tortures per aconseguir una declaració inculpatòria i el seu propi assassinat, sense haver claudicat; salvant els seus companys del deshonor. Aquesta circumstància, de la lluita i l'assassinat de Nin, ha anat generant, al llarg del temps, un especial interès sobre la seva figura; superior a la de la resta de polítics de la II República.

Actualment assistim a unes circumstàncies polítiques en les quals se seguirà incrementant l'interès per l'obra i la lluita de Nin, sobretot després de l'enfonsament de l'URSS, però també després del del, més recent, capitalisme financer neoliberal. En les actuals circumstàncies; la lluita d'Andreu Nin és una garantia de futur. Com a res no tornarà a ser com abans, les noves perspectives que s'obren garanteixen la necessitat de recuperar la idea de la via al socialisme. La visió actual de les idees de Nin es pot comprovar, per exemple, en la premonitòria visió que tenia de com havia de ser la ciutat del futur i el seu desig d'acabar amb una societat injusta. Aquesta circumstància li fa cada vegada més actual. A mesura que passa el temps, es verifica més clarament la vigència del seu pensament polític.

Tanmateix, malgrat l'interès per la vida i l'obra de Nin en l'actualitat; al seu poble natal, El Vendrell, costa encara demanar el suport que mereix la seva figura. Últimament s'està plantejant fins i tot, per part d'alguns sectors polítics locals, treure-li el nom d'Andreu Nin a l'institut que porta el seu nom. Nin, en la situació política actual d'El Vendrell, continua donant por, o vergonya, a alguns polítics de la localitat. La FAN continuarà insistint en la recuperació de la memòria i la figura d'Andreu Nin.

Andreu Nin i el POUM lliguen al socialisme els conceptes de revolucionari i democràtic. Revolucionari pel seu sentit profund de canvi estructural, i democràtic perquè tots els corrents socialistes han de tenir garantit el seu lloc; res a veure amb el concepte de la Socialdemocràcia.

2. PELAI PAGÈS I LA SEVA OBRA; "ANDREU NIN. Una vida al servei de la classe obrera".

En la història del comunisme dissident, el llibre de Pelai Pagès; "Andreu Nin: La seva evolució política (1911 -1937) "; primer llibre de l'autor, publicat en ple franquisme i molt ben documentat, és un treball|feina de gran rigor i serietat malgrat les difícils condicions de l'època. El llibre que acaba de publicar "Laertes" en català; "ANDREU NIN. Una vida al servei de la classe obrera", és la posada al dia d'aquell primer treball|feina, escrit el 1972 i publicat el 1975.

La vida professional de Pelai Pagès ha estat lligada a Andreu Nin i al POUM. Abans que publiqués el seu primer treball|feina, a Andreu Nin se li considerava una figura menor de qui només es feia referència l'haver estat assassinat per Stalin. Pelai Pagès rescata a la seva obra, entre altres coses; l'ímpetu juvenil de Nin en els anys heroics del moviment obrer, la seva estada|estança a l'URSS i el seu paper polític durant la II República i la Guerra Civil.

Andreu Nin evolucionaria del catalanisme federalista al marxisme i al comunisme, i d'aquí al comunisme dissident, la defensa dels drets nacionals dels pobles, així com la seva passió per la literatura i la seva preocupació per l'aparició del feixisme, amb el perill que ell encertadament li pressuposava. La importància dels seus escrits durant la II República sobre la lluita de classes, el seu reencontre|retrobada amb Joaquín Maurín i el fet d'arribar a ser el primer dirigent d'un partit, que no es doblegarà davant del govern petit burgès republicà; li configura com un de les protagonistes més importants de la Revolució Espanyola.

Quan Pelai Pagès va publicar, el 1975, la seva biografia sobre Nin va ser molt atacat per l'Esquerra oficial de l'època. Una Esquerra que es dedicava a manipular i que empetitir el llegat|legat poumista. En aquella polèmica es va arribar a contraposar a Nin i Maurín; fonament de dret a aquest últim com a "millor". La realitat és que Nin i Maurín sempre van estar molt units. Són dues figures importantíssimes del moviment obrer internacional i els teòrics marxistes de més alt nivell de l'Estat Espanyol. Va ser el propi Nin que més sofriria l'empresonament de Maurín en unes condicions revolucionàries molt difícils. No es pot entendre Andreu Nin sense Joaquín Maurín.

Aquesta biografia actualitzada és, fonamentalment, un projecte de la Fundació Andreu Nin. Fa més d'un any, la Fundació va persuadir l'autor per a la publicació d'una biografia actualitzada del seu primer llibre sobre Andreu Nin. Des d'aquella llunyana publicació, han passat moltes coses al món relacionades amb Nin; l'obertura dels arxius|arxivaments de Moscou i l'aparició de molts llibres sobre Andreu Nin i el POUM. L'autor, en emprendre l'actualització d'aquest llibre, no s'imaginava que anava a tenir tanta feina sobre alguna cosa que estava escrit per ell mateix 36 anys abans. El llibre inclou aspectes de la seva estada|estança a l'URSS desconeguts en l'època en què es va publicar el primer llibre, així com del seu pas per la Consellería de Justicia i el seu posterior assassinat. Malgrat les múltiples biografies i treballs|feines sobre Andreu Nin que han estat publicades al llarg d'anys; aquest és el treball|feina més complet, gresol de la tasca investigadora de Pelai Pagès, i que està destinat a convertir-se en un clàssic de la història del moviment obrer; la biografia i la trajectòria política d'Andreu Nin, algú que volia canviar el món i la figura del qual continua sent una referència per als que continuem volent canviar-lo.

3. UNA FIGURA EMBLEMÀTICA.

Estem assistint últimament, a l'aparició de múltiples publicacions de llibres sobre Andreu Nin i reedicions de les seves obres; el que resulta un fenomen sorprenent. Hi ha pocs polítics de la II República que despertin el mateix interès. Andreu Nin és un dels pocs dirigents republicans de qui en l'últim any i mig s'han publicat no pas menys de quatre llibres. La figura de Nin té molt interès mediàtic, la qual cosa es va posar de manifest després de l'aparició d'una fossa a Alcalá de Henares, en la qual, segons es va dir; podria estar enterrat. La notícia va tenir gran repercussió en els mitjans|medis de la Dreta, per a qui Andreu Nin té, també un gran interès en el seu objectiu d'atacar a l'Esquerra.

El pensament crític d'Andreu Nin, des de la seva primera joventut fins a la seva mort, resulta molt atractiu i és un viu referent davant la posició "oficial", que la utopia és assequible; que un món més just i igualitari és possible en un moment de crisi ideològica com l'actual. L'enfonsament de l'URSS i l'apogeu del neoliberalisme han donat lloc que s'intenti buscar referents ideològics crítics. En la negativa a acceptar que el Capitalisme sigui el final|finalitat de la Història, o que la seva única alternativa sigui l'anomenat Socialisme Real; surt a la palestra inevitablement la utopia d'una societat més justa; un socialisme alliberador, transformador, democràtic i plural. Andreu Nin és producte d'una època històrica determinada; no es pot traslladar punt per punt la seva ideologia a l'època actual. Tanmateix la seva biografia política, curta però intensa; té una gran actualitat. La seva primera militància, els anys que va viure a l'URSS, la seva tornada a la Barcelona republicana i el seu paper en la Guerra Civil i la Revolució.

4. ELS INICIS DE LA MILITÀNCIA D'ANDREU NIN.

El 26 de juliol de 1909, amb 17 anys, Andreu Nin prendrà part en el que ell mateix recordava com el "primer acte revolucionari de la meva vida". Va ser en plena Festa Major de El Vendrell que va coincidir amb la revolució de juliol d'aquell any a Barcelona, la "Setmana" mal cridada "Tràgica". A l'esmentada acció, Nin i un grup de joves, van intentar impedir que se celebrés la festivitat local i que travessés El Vendrell un tren militar que anava a reforçar la guarnició barcelonina de les forces repressives. El mateix Nin, anys més tard, recordava aquesta experiència en una entrevista que li va concedir l'escriptor Domènec de Bellmunt (Domènec Pallerola i Munné); "El català de l'URSS (Biografia d´Andreu Nin) publicada a la revista "La Rambla" (18.09.1933) i després recollida al seu llibre de biografies "Homes de la Terra", publicat el 1935:

"Capitanejant una colla de Xicots de la meva edat, vàrem decidir impedir la celebració de la festa major que segon ´ esqueia en aquells dies. Jo no podia admetre que mentre esclatava la revolució, al meu poble es n´anés de processons i bullangues. En aquells dies febrils va passar pel Vendrell un tren militar que anava a Barcelona a reforçar la guarnició. Doncs bé. Nosaltres vàrem provar de fer-el parar i de volar un pont de la via. Els soldats van disparar contra nosaltres i van fer un mort i diversos ferits".

Va manifestar Nin sempre un gran interès en difondre les idees. El primer article ho publica als 13 anys en un diari d'El Vendrell. L'últim apareixeria l'11 de juny de 1937, cinc dies abans de la seva detenció, a l'òrgan|orgue del POUM; "L ´ hora". La militància de Nin neix en la seva joventut. La seva primera militància en el republicanisme catalanista, el PSOE i la CNT, èpoques que li configuren una important experiència militant.

Andreu Nin comença la seva militància política sent un mestre d'escola compromès amb la nova pedagogia llibertària i divulgador del moviment de l'Ensenyament Actiu i de l'Escola Moderna i per la ruptura amb l'escola tradicional. Era una època en la qual els professionals del Magisteri, i de la Cultura en general, començaven a involucrar-se en el combat alliberador. Inicialment es dedicarà a la docència fins a arribar a dedicar-se totalment a la propaganda política en tot tipus de premsa, escrivint una ingent quantitat d'articles sobre educació i pedagogia. Per a Nin, la pedagogia és un instrument alliberador. Joaquín Maurín, el seu camarada en la CNT i, més tard, en el POUM, també era mestre. El profund compromís polític d'aquells mestres republicans amb la lluita per la transformació social i l'eradicació de l'analfabetisme, faria que el dictador Franco, des de fins i tot abans d'acabar la guerra; centrés una part molt important de la seva repressió contra ells. Nin representa el pensament transversal, no només quant a elucubracions teòriques; el seu sentiment alliberador és estructuralment global. Els seus escrits pedagògics tenen tal actualitat, que evidencien el retrocés històric sofert en les condicions i drets socials, com a conseqüència de la dictadura franquista.

Escriu també Nin sobre habitabilitat i el que ell pensa que ha de ser la ciutat del futur. La seva primera participació destacada com a militant de la CNT, es va produir en el Congrés del Teatre de la Comèdia a Madrid, el 1919; on va presentar una ponència sobre l'habitatge obrer, que representa una posició avantguardista d'una actualitat, també avui en dia, sorprenent:

"Hem de demanar per als obrers i per als ciutadans, no solament l'espai necessari, hem de demanar més aire, més llum; tenim dret no només a l'espai necessari, sinó a la casa alegre, a la casa optimista; tenim de dret que desapareguin per sempre les cases antihigièniques i antiestètiques".

Nin estava molt implicat en la idea de transformació i millora de les penoses condicions de vida dels treballadors de l'època. Caldria afegir que, anys més tard, el 1930; Nin publicarà a la revista llibertària valenciana "Orto", un article sobre com ell entenia que hauria de ser la ciutat del futur.

5. ANDREU NIN DIRIGENT DE LA CNT.

A destacar també el paper d'Andreu Nin com a dirigent de la CNT, de la qual arribaria a ser el seu Secretari Nacional, en els anys del pistolerismo; on ser sindicalista significava jugar-se la vida davant dels sicaris del "Sindicat Lliure" finançats per la Patronal. Alguns historiadors pretenen fer colar que Nin era un dirigent de segona fila dins de la CNT, quan en realitat treballava de costat amb dirigents llibertaris de la talla de Salvador Seguí "El noi del Sucre", assassinat per pistolers de la Patronal, amb qui estava molt unit, o amb Àngel Pestanya. Nin mateix arribaria a sofrir un atemptat per part d'aquells sicaris, en el qual va morir el seu company Josep Canela.

Militant Nin en la CNT esclata la Revolució Russa, mostrant-se com un gran entusiasta de la mateixa dins de la CNT, encara que des d'una òptica sindicalista. El 1921 viatja a Moscou, formant part d'una delegació de la CNT, al congrés fundacional de la Internacional Sindical Roja (ISR) (Profintern). Sense abandonar la seva condició de sindicalista, el seu compromís amb la CNT determinarà la seva futura evolució cap al comunisme. Aquesta evolució es produirà estant vivint Nin en l'URSS, segons testimoni de l'escriptor i revolucionari Víctor Serge. No podrà tornar a Barcelona fins a 1930, com a conseqüència de la seva falsa incriminació en l'assassinat del primer ministre conservador Eduardo Dato i de la repressió sindical de la Dictadura de Cosí de Rivera. Són els anys de Martinez Anido i la Llei de Fugues.

6. ANDREU NIN SECRETARI GENERAL ADJUNT DE LA PROFINTERN.

A l'URSS Andreu Nin viu dos períodes. El primer, com a Secretari General adjunt de l'ISR; en el qual experimenta l'anhel que la revolució podia estendre's a tot Europa, malgrat el fracàs de les revolucions alemanya i hongaresa. En aquest període, viatjarà clandestinament per tota Europa en tasques d'activitat sindical; serà un "Revolucionari Professional", arribant fins i tot a ser detingut a França. Concretament Nin està participant en Itàlia en una reunió clandestina del PCI, quan rep la notícia de la mort de Lenin. El segon període soviètic de Nin, a partir de 1926, és el del seu alineament amb les posicions de l'Oposició d'Esquerres (Trotsky), en contra de les de Stalin, després de la mort de Lenin; el que li portarà a l'ostracisme. No és cert, com alguns continuen afirmant, que fos secretari de Trotsky. El seu compromís polític era sindicalista, tenint així mateix molt clar que el socialisme seria mundial o no seria.

El 27 de setembre de 1927, en una reunió de la CE de la Internacional Comunista, on es debat precisament l'expulsió de Trotsky de la direcció|adreça de la Internacional Comunista (Komintern), és el mateix Trotsky que fa una referència premonitòria sobre Nin:

"I el camarada Nin, un dels millors militants de l'avantguarda proletària, un important col·laborador de l'ISR, Què fareu amb ell? Quina destinació|destí la prepareu? Quines mesures prendreu contra ell? ".

Deu anys més tard, aquells estalinistas que havien estat inquirits per Trotsky, assassinarien Andreu Nin a Espanya.

El 1928, quan tot el món coneixia la seva posició a favor de l'Oposició d'esquerres, Andreu Nin participarà per última vegada en un congrés de l'ISR. Aprofitarà els vint minuts que el deixen intervenir per criticar la deriva soviètica; reclamant un gir a l'esquerra, a la democràcia sindical i a l'activa intervenció dels sindicats en la construcció del socialisme. Serà aquesta la seva última intervenció política i pública en l'URSS Finalitzat el congrés, serà expulsat de l'ISR i de tots els seus càrrecs en l'organització.

Per ser molt conegut internacionalment i per la seva condició d'estranger no es van atrevir a empresonar-la ni a confinar-lo Sibèria. Continuarà vivint a Moscou i, no obstant això ser un dels pocs líders de l'Oposició d'Esquerres que vivia en llibertat, viurà en l'ostracisme.

Són anys en què sobreviuen Nin i la seva família amb moltes dificultats, allotjats a l'Hotel Lux de Moscú, traduint; al català, texts literaris, i, al castellà, texts polítics. "Crim i Càstig" és la primera traducció íntegra, del clàssic de Dostoievsky, a una llengua no eslava; el català. Quan torna a Barcelona, continuarà vivint de les seves traduccions fins al seu assassinat.

Va mantenir Nin una nombrosa i interessant correspondència amb Joaquín Maurín, entre els anys 1928 i 1930, amb qui acabarà confluint en el POUM. Maurín estava exiliat per aquelles dates (Dictadura de Cosí de Rivera) a París, i de l'esmentada correspondència es coneix la important tasca d'Andreu Nin com a traductor d'obres russes. Traduïa texts que anaven sense firmar per a "Edicions Europa-Amèrica", editorial oficial de la Internacional Comunista.

7. EL RETORN A BARCELONA; LA II REPÚBLICA I LA REVOLUCIÓ.

El 1930 aconsegueix, després de dos anys d'haver-lo sol·licitat, tornar a Barcelona. És l'última etapa de la seva vida; el seu retorn a Barcelona en vigílies de la II República, on viurà de les seves traduccions. Alhora, Andreu Nin intentava construir una alternativa política revolucionària a la situació de retard d'Espanya, en la qual la majoria del país vivia en la indigència. Nin crearà una secció trotskista, que més tard es convertirà en l'Esquerra Comunista (HISSI) i que després s'unificarà amb el Bloc Obrer i Camperol (BOC) per formar el POUM.

El dirigent feixista, fundador de les JONS, Ramiro Ledesma Ramos, en un article publicat a la seva revista "La Conquesta de l'Estat", es refereix a Nin com l'únic dels ponents, d'una sèrie de conferències donades|impartides per diversos dirigents polítics a l'Ateneu de Madrid, a qui reconeixerà un paper intel·lectualment rellevant, davant la resta dels conferenciants, que qualificarà de "burgesos".

El juliol de 1936, a Barcelona, esclata la revolució; entreveient-se la possibilitat de realitzar el son|somni de la Transformació Social. A partir de llavors, Andreu Nin desenvoluparà una tasca intensa, encara que talla, com Conseller de Justicia de la Generalitat. Tasca que seria reconeguda pel propi President Josep Tarradellas, en declarar que Nin era l'únic capaç de posar ordre en el caos de la Justícia.

8. L'ASSASSINAT D'ANDREU NIN.

Avui en dia encara falten detalls per conèixer sobre l'assassinat d'Andreu Nin, però està totalment acreditat que va ser assassinat per ordre de Stalin; els agents del qual a Espanya, amb la complicitat del PCE i del PSUC, s'encarregarien de la seva execució. El seu assassinat és la culminació d'una trajectòria política diàfana, que posa en evidència el que va suposar la degeneració de l'URSS

Del seu assassinat no sabem on ni quin dia el van executar. Contínuament apareixen noves versions. L'última; la del fill d'un dels implicats en el seu assassinat (Cobo), que li ve del seu entorn familiar, explicada en un article de resposta a un altre de Joaquín Leguina, en el qual aquest, al seu torn, comentava les gestions que el 1992, sent president de la Comunitat de Madrid, realitzaria per recuperar el cadàver de Nin. Segons aquesta última versió del fill de Cobo; els agents soviètics que tenien detingut a Nin, van intentar emportar-se'l a l'URSS, a través del port de Cartagena, per continuar allà amb els interrogatoris. En el trasllat, segons aquesta mateixa versió; Nin hauria intentat escapar i seria assassinat pels seus torturadors. Continuant|Seguint amb l'esmentada versió, Nin no estaria enterrat en un punt de la carretera de Madrid a València, entre Alcalá de Henares i Pereres de Tajuña, tal com havia declarat el cap dels agents soviètics a Espanya i principal responsable de l'"Operació Nikolai", el general Alexander Orlov, després d'aconseguir ell mateix escapar de Stalin i refugiar-se en un lloc segur d'Amèrica del Nord; sinó en un altre emplaçament diferent.

L'assassinat de Nin va ser una tragèdia molt impactant per al seu partit, el POUM, i va tenir una gran repercussió internacional donat el prestigi que gaudia Andreu Nin; un brillant colofó a tota una vida de militància. L'escriptor francès Albert Camus declararia sobre això: "La mort d'Andreu Nin assenyala un viratge en la tragèdia del segle XX, que és el segle de la revolució traïda."

Pello Erdoziain.

 

 

Google
WWW http://fundacioandreunin.com